No sé si seré jo sol, però la meua sensació és que estem en una època de transició que s'està allargant massa, més del compte, que se fa llarga, pesada i perillosa per a la integritat nacional, econòmica i fins i tot física dels habitants dels Països Catalans.
I quan dic que estem en una època de transició, no us hem tireu al coll, senyors "avui estem en una perfecta democràcia", perquè no vull dir pas això. Sí, teniu raó, tenim instaurada una democràcia, que, per sort per alguns i per desgràcia per alguns altres, no acaba de funcionar, ni respecta les opinions de tots els habitants de l'Estat on té el marc d'acció. Crec que no fa falta posar gaire exemples sobre el que estic parlant, però si en voleu un de bastant simbòlic, agafaré el de l'atac als símbols (i valgue la redundància) de la corona espanyola. Uns símbols que no poden ser atacats per cap ésser humà, perquè ja s'han procurat de que qui ho faci tingui assegurat un lloc a una cel·la entre assassins, lladres i violadors. Jo crec que atacar un símbol no és comparable amb matar algú, però la (in)justícia espanyola així ho considera. I ara que me digue algú per què no puc mostrar lo meu rebuig a una persona o col·lectiu (en este cas, família) sense cap atac físic. I que m'expliquen també per què algú sí que pot mostrar rebuig cap a mi i no anirà pas a la presó. És difícil d'entendre. No tant si tenim en compte que seguim estant en una societat classista, tot i estar en mans d'un govern que s'autodefineix com a socialista.
I ara me faré una pregunta potser encara més difícil de respondre (no per part meua, sinó per part de la gent benestant que difícilment llegirà este blog). Per què un govern que s'anomena a ell mateix "d'esquerres i socialista" avantposa els interessos de les empreses als del poble? Per què un banc que mou molts diners i que genera també molt de capital a l'Estat té més dret a rebre ajudes econòmiques per part d'aquest que no pas la fruiteria de baix de casa? Potser ens volen fer creure que l'Estat fa això per garantir el capital de la gent que té els seus estalvis guardats i que corren perill? O és que hi ha un seguit d'interessos pels quals a l'Estat no li surt rentable que l'empresa entri en fallida?
No ho sé, veig les coses negres. Negres per al poble, no tant per als qui manen i tenen la paella pel mànec. Dieu-me desconfiat, però jo crec que aquesta crisi no afectarà gaire als qui ja tenen el seu capital fet. Al contrari, l'Estat continuarà impedint que no es guanyin diners, perquè ell tampoc en vol deixar de guanyar.
Bé, no és que ho cregui, és que és una realitat que, tot i tenir-la davant dels nostres ulls, el poble deixa passar com si fós quelcom normal i natural, com si el simple fet d'accedir el poder te dóne la competència de decidir quines seran les famílies que no podran arribar a final de mes i quines seran les famílies que podran, d'aquí unes setmanes, comprar-se la seua vuitena residència a la vora del mar. Això sí, apartats de la resta de la gent, no sigui cas que això de la crisi s'encomani.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada